jueves, 2 de octubre de 2014

Dejà, l'automne! Poesia, octubre 2014

Aquest octubre comença altre cop un nou trimestre de poesia. Cada diumenge fins a finals de desembre, un nutrit grup de rapsodes, poetes, rimaires i musicastres es dedicaran a omplir-nos les ingrates tardes del dia del Senyor amb enginy i mesurades dosis de bellesa. Perquè la vida és lletja, sí, especialment els vespres de diumenge amb futbol, però pot ser que sentint un vers especialment encertat o una tirallonga d'imatges que ens facin ballar el cap, se'ns encengui mitja llum de la bombeta i es desprengui una escletxeta de brillantor que ens permeti trobar alegrament el camí de tornada a casa en unes tardes que s'aniran tornant cada cop més depressa, més fosques. Cal estar sempre embriac, deia en Baudelaire.  Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us escrebanta les espatlles i us vincla cap a terra, cal embriagar-se sense treva.
¿De què, però? De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos.
De vi i de poesia en podreu trobar cada diumenge a l'Heliogàbal. Amb aquests dos elements la virtut vindrà rodada. Però atenció, aquest cop adelantem els horaris i els espectacles començaran a les set de la tarda. Disposarem així, després, de més temps per no sentir l'horrible fardell del Temps.

Aquesta és la programació d'aquesta tardor. El cartell, com és habitual, és cosa d'en Marc Valls:


Aquest any hem volgut reforçar els llaços que ens uneixen amb altres col·lectius: per una banda cel·lebrem amb G3G records els seus vint i cinc anys d'edicions discogràfiques i la creació d'una escena musical que si bé va esclatar ja fa molt de temps, molts dels seus membres encara belluguen amb força, han deixat un rastre inesborrable o són els causants directes d'un munt de noves bandes i llenguatges. D'aquí els concerts de Il Gran Teatro Amaro i ja al novembre Pierre Bastien & Mechanium. Per altra banda som grans admiradors dels gustos i de la feina feta per l'editorial Males Herbes. Aquest octubre tornen a fer un xou. També ens sentim molt còmodes amb la gent d' Arrebato, plataforma madrilenya dedicada a l'edició i producció poètica. I un dels nostres és també en Xavi Morte, rapsode potent i finíssim, del col·lectiu Reina Mab, que aquest trimestre estarà present en dues vetllades.

El primer diumenge és per a Anna Pantinat. Músic professional, manté una activitat sorprenent amb un munt de bandes. Però és també poetessa, i Construcció de la nit és el seu segon poemari, guanyador del premi Joan Duch de Juneda del 2013. Concebut com una resposta a la Destrucción de la noche, de José María Fonollosa, el protagonista d'aquest llibre és la nit; la foscor, l'aturada del flux normal del temps, el revers de la qüotidianetat que obre un nou espai vital. Potser més autèntic, menys feixuc però més incert. Aquell espai-temps més propici per a la revolta.

La primera nit fou per lleialtat;
La segona, perquè vaig perdre por.
A la tercera vaig intoxicar-me
Feliçment. Vaig lligar a la cinquena.
Com a nombres primers, la unicitat
S'espaia a mida que avança la sèrie.


L'acompanyaran fragments d'una de les seves bandes més corrosives, Pentina't, Lula!, punk de gust vuitantero però amb sorollot ben bé d'ara. L'incombustible Panotxa a la guitarra i Laia Pantinat a la bateria. Aquí les teniu:



Quan fa nou anys l'Heliogàbal va encarregar a Usted es un Colectivo de dissenyar una programació estable de poesia, es pretenia recuperar certa inercia del que havia estat l'esperit primigeni del local. Quan Memi March va estrenar l'Heliogàbal, es va convertir en un punt de fuga de l'incipient escena polipoètica de la ciutat. Aquella fornada de poetes s'ha mantingut present en aquests anys de programació continuada. Són, o hi han sigut habituals en Sebastià Roure, en Pau Riba, l'Enric Casasses, la Núria Martínez Vernis, en Víctor Nubla, en Juan Crek i tants d'altres. I una d'aquestes primitives i constants presències ha estat l'Andreu Subirats. Mestre i traductor -seva és la fantàstica traducció de les Balades de Villon




i la més recent dels Paradisos artificials de Baudelaire- , aquest autor del Delta ha publicat a La Breu dos reculls de la seva poesia. Des de ben jove però, el seu punt fort ha estat el recitat en viu desplegant, sovint acompanyat per músics, una dicció poderosa i vital. A l'Heliogàbal l'hem pogut veure acompanyat per un munt de gent, però en tenim especial record d'aquella Escolania amb samfaina amb Ramon Faura al capdavant. És precisament tot aquest bagatge el que ha volgut perpetuar en el CD On vas a peu, que ve a presentar aquest proper diumenge dia 12. Acompanyat per Roger Blàvia a les percussions i Diego Burián a la guitarra i trompeta, Subirats fa un repàs pel seu propi material i les seves traduccions en un xou complert i definitiu.



Diumenge dia 19, és la tarda per a les Males Herbes:

La verdolaga, una mala herba ben hermosa


L'editorial Males Herbes es va estrenar editant Bressol de gat, una de les grans novel·les de Kurt Vonnegut. I el passat mes de setembre ens van regalar amb una altra edició d'una de les seves grans obres, Mare nit.  No és d'extranyar doncs que en en aquesta segona visita als trimestres a l'Heliogàbal, la gent de Males Herbes vulgui homenetjar a un dels seus escriptors preferits, amb un títol ben vonnegutià: La vida no és manera de tractar un animal.


Vonnegut, autor de culte, icona de la contracultura nord-americana, va practicar una escriptura que transitava pel gènere de la ciència ficció manipulant-lo, retorçant-lo i traient-li tot el suc per a esdevenir un retrat àcid i delirant de la nostra societat contemporània. Des de la seva mirada astorada i innocent, a vessar d'humor, ha enmirallat els nostres més terribles vicis i l'estupidesa sens fons que ha portat a l'home a cometre les més terribles atrocitats. Les seves sàtires potser no ajuden a trobar solucions salvíferes per aquest món, però sí a suportar el seu pes i a reconèixer la nostra essencial i profunda ruquesa.



En aquesta nit ben especial actuaran Ramon Mas -editor de Males Herbes-, Martí Sales -traductor de les dues novel·les editades-, Jordi Nopca, Carlos Alonso, les intervencions musicals de Bernat Sánchez, Sam Destral i Spazzfrica Ehd -baterista de Za!-, Miqui Otero, Max Besora i l'iconoplasta Roger Pelaies, a més del passi del curtmetratge 2081 de Chandler Tuttle. De ben segur que serà un nit farcida d'humor àcid, de tragèdies disfressades de carnestoltes, de marcians tralfamoderians i de bokoninisme. 

Kilgore Trout, escriptor de noveles pulp amb arguments sorprenents



L'any 2011 el segell La Olla Express va reeditar un dels treballs més mítics i oblidats de la música barcelonina, el conegut com a disc vermell dels Perucho's. La banda formada a finals dels seixanta per Oriol Perucho, Oriol Pons de Valls 'Ginger', Jordi Graells i Albert Subirats no va editar mai cap disc fins que, un cop ja abandonada l'aventura, es van tancar en un estudi l'any 1979 per deixar aquest llegat. Sense a penes intervenció de Graells i amb les col·laboracions d'un munt de gent de l'escena fri de la ciutat, el disc vermell ja retratava a uns altres Perucho's, diferents d'aquell vendaval sonor que havia forjat la llegenda durant els setanta. I és que de fet, hi ha un munt de Perucho's, tants com cops es van posar a tocar. Aquí rau la seva radical estratègia i compromís amb la música entesa des d'una llibertat absoluta. Així ens ho explica Germán Lázaro, l'autor del llibret que acompanya la reedició del disc i insigne peruchòleg. Els Perucho's de 2014, són també, és clar, una altres. Amb Oriol Perucho a la bateria, Ginger al saxo i els teclats i Enric Cervera, membre d'una de les darreres formacions dels setanta, al contrabaix, aquests Perucho's juguen a les composicions subtils i amb regust de banda sonora, al easy listening retorçat per la música d'avantguarda i al rock pop marcat per la petjada dels Henry Cow. Si fessim un arbre genealògic de la gent que ha passat per Perucho's hi trobaríem algunes de les bandes més interessants i arriscades de les últimes dècades d'aquí: BAF i Eix de BAF, Koniec, Tropopausa, Blay Tritono, Les Anciens, Naïf, Moisés Moisés....
És per a nosaltres una gran alegria tornar a programar aquest grup, tot i que sigui fora de la programació estricta de poesia, eco llunyà de les nostres Músiques Disperses, on també van tocar ara farà tres anys. Aquí els podeu veure




I el diumenge, aquí sí, ja reprenent la programació del trimestre, hem tornat a convidar a la banda franco-holandesa-catalana Il Gran Teatro Amaro, com a part de la cel·lebració dels vint-i-cinc anys de la discogràfica G3G. Aquest serà el tercer cop que venen a l'Heliogàbal, i esperem, vaja, n'estem segurs, que ens tornaran a fer gaudir amb la seva música desendollada; cabaret d'entreguerres amb esperit punk i lluentors patafísiques. Aquí els podeu veure en diferents actuacions de la seva anterior visita per aquí: