Músiques Disperses al Roxanne

Aquest proper mes de juliol Usted es un Colectivo i Overlook Hotel comencem un nou cicle de Músiques Disperses. El lloc serà el bar Roxanne, al carrer Martínez de la Rosa 27, ben a la vora de la Plaça del Rellotge de Gràcia. Comencem amb aquest primer tast, dos duets d'alta volada, amb la intenció de reprendre l'activitat passat l'estiu. Músiques Disperses continúa en la seva línia de programació, músiques de risc, per dir-ho d'alguna manera; en tot cas músiques amb difícil visibilitat en els pocs locals que es dediquen a la música en viu a Barcelona. Les característiques del Roxanne -a qui agraïm la seva empenta- ens obliguen a dissenyar un tipus molt específic d'actuacions: solos, duets i trios sense gaire electricitat mel mig, sense bateria o qüotes molt altes de soroll -aquesta bèstia negra de la nostra ciutat-; en tot cas música el més directe possible en un local que juga amb les distàncies curtes, on gairebé es puguin palpar les notes i on gairebé es pugui olorar la suor dels músics.

14-VI-2012 – TOM CHANT i MASA KAMAGUCHI

Primera trobada entre dos músics de fora que resideixen a Barcelona des de fa anys.

El saxofonista anglès Tom Chant (1975) ha desenvolupat un estil molt original a partir de les diverses experiències musicals en què ha participat durant tota la seva carrera, tant amb el toc normal del instrument com quan aplica tècniques esteses. Toca els saxos soprano i tenor i, ocasionalment, el clarinet baix. Entre d’altres projectes, a Londres ha estat i segueix essent membre del trio d’Eddie Prévost, de la London Improvisers Orchestra i de The Cinematic Orchestra; mentre que a Barcelona forma part de la Banda d’Improvisadors de Barcelona i del octet IED, del trio Bruitage (amb Pablo Rega i Javier Carmona) o del Ferran Fages Ensemble. Ha gravat per a segells com Ninja Tune, Matchless, Emanem, Clean Feed, Tzadik, Another Timbre, Audition, Discordian…

El contrabaixista japonès Masatoshi Kamaguchi (1966) es va traslladar als Estats Units l’any 1990 per estudiar al prestigiós Berklee College of Music de Boston. Uns anys més tard, s’instal·là a Nova York a on practicà tota mena de jazz, des de neobop fins a free, al costat de noms com Frank Kimbrough, Sonny Simmons, Paul Motian, Ron Horton, Greg Osby, Matt Renzi, Chris Cheek o Tony Malaby. Des de fa uns anys viu a Barcelona, on també es cridat per a participar en estils de jazz molt diferents (des del grup de Lluís Vidal fins al duo Duot). Contrabaixista instintiu i el·líptic, es caracteritza pel seu so especial i per les seves agosarades línies, en les que introdueix molt bé els silencis, però sense perdre mai un gran sentit líric. Ha gravat per als segells Plametto, Fresh Sound, Clean Feed, Splasch, CIMP…

Cal esperar una trobada nua i essencial per part de dos músics que, cadascun a la seva manera, empenyen la seva tècnica fins a territoris desconeguts.

Enllaços:

Web de Tom Chant: http://www.tomchant.com/

Solo de Tom a The Vortex, Londres, desembre de 2011: http://www.youtube.com/watch?v=6Zjk-L9_cP0

Tom amb el trio The Man with a Hyena: http://www.youtube.com/watch?v=261TcTuasWI&feature=player_embedded

Masa amb Sonny Simmons i Bobby Few, octubre de 2008: http://www.youtube.com/watch?v=7JEV3RHN5HI

Masa amb Agustí Fernández i Ivo Sans al Jamboree, maig de 2010: http://www.youtube.com/watch?v=fLuh0nusMWM

Solo de Masa amb el quartet de Vicente Espí al Jimmy Glass, Valencia, abril de 2011: http://www.youtube.com/watch?v=kFjsnThK8fA

Ressenya d’un concert de Masa en solitari: http://www.tomajazz.com/conciertos/2012/04/kamaguchi_barna.htm

21-VII-2012 – AGUSTÍ MARTÍNEZ i NUNO REBELO

Una altra trobada entre dos improvisadors veterans i avesats al combat.

Agustí Martínez (1960) s’ha mogut des dels anys 80 per l’escena avantguardista tant del jazz com del rock, formant part de bandes como ara Quodlibet (anys 80) o Le Diablo Mariachi (anys 90), o bé participant en innombrables sessions d’improvisació i esdeveniments relacionats amb la música experimental. Des de fa anys, aquestes experiències s’han anat creuant amb un creixent interès per la música contemporània i la seva estètica, i han donat com a resultat una música molt ben estructurada en la qual la improvisació és un element més. Al seu treball en aquesta direcció li dóna sortida en el seu combo Maal Ensemble, una unitat musical que adopta diferents formats segons les composicions a interpretar (la revista Tepekale va editar el 2005 un cd d’aquest projecte, Utopía u olvido). En els darrers anys, ha publicat dos extraordinaris discs de saxo alto sense acompanyament, Are Spirits What I Hear? (Etude, 2007) i Doubts of the Reason (autoeditat, 2010). A banda d’això, des de l’any 2011 participa en el projecte Sin Anestesia, format exclusivament per saxofonistes. Ha gravat per als segells Zanfonia, Testing Ground, Etude, Discordian i Hazard.

Al portuguès Nuno Rebelo (1960) li agrada definir-se com “improvisador, escultor del so, performer…”, i és que quelcom de tot això hi ha en el seu quefer. Molt influenciat per Dada i per les avantguardes en general, tant artístiques com poètiques i musicals, Rebelo ha anat introduint elements provinents d’altres pràctiques artístiques dins la seva música, arribant a no distingir-se de vegades quina cosa és cadascun dels seus projectes. Després d’una primera etapa tocant pop-rock, a començaments dels 90 forma part de l’innovador grup Plopoplot Pot, junt amb importants músics portuguesos com ara Sei Miguel, Vitor Rua, Paulo Curado, Rodrigo Amado i Bruno Pedroso. Tot i que el seu instrument és la guitarra, també s’interessa per la improvisació amb l’electrònica. Ha tocat amb músics tan diversos com Peter Kowald, Kato Hideki, Paolo Angeli, Massimo Zu, DJ Olive, Le Quan Ninh, Philippe Aubry, Jean-Marc Montera o Carlos Zingaro. Establert des de fa un temps a Barcelona, la seva relació amb la ciutat es remunta als anys 90; des de llavors ha participat amb molts músics locals: Joan Saura, Xavier Maristany, Agustí Fernández o Liba Villavecchia. Actualment manté, entre altres projectes, els duos Pocketbook of Lightning, Surf Faces, Lost & Found, i el quartet Separados Frutos.

Una sessió que preveiem plena d’efectes sorprenents i de dinàmiques inesperades.

Enllaços:

Web d’Agustí Martínez: http://www.agustimartinez.com/agustimartinez/Bienvenida.html

Solo d’Agustí, juliol de 2010: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=02i-vVtx3VE

Duo d’Agustí amb Pelayo Arrizabalaga, l’Hospitalet de Llobregat, octubre de 2011: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=oWVN5jQ2Jt4#!

MySpace de Nuno Rebelo: http://www.myspace.com/nunorebelo

Nuno amb el trio de Nobuyasu Furuya a Trem Azul, Lisboa, abril de 2009: http://www.casttv.com/video/ot2y651/nobuyasu-furuya-trio-w-nuno-rebelo-live-at-trem-azul-video

Projecte de Nuno “Mutant portuguese guitar”: http://www.youtube.com/watch?v=yPcQjRn0D-c&list=UU47SGb3c7OPTndyII8zL04Q&index=9&feature=plcp