jueves, 16 de junio de 2011

'Treu-me-la Joan' i els Triulet amb Gerard Horta i Enric Casasses


Aquest mes de juny acaba amb les actuacions de...

Diumenge 19:


Xavi Morte, acompanyat per Marc Florensa, Quico Manpel i Sergi Sirvent -o el que és el mateix, els Povidona Yodada-, presenten 'Treu-me-la Joan', espectacle al voltant de la poesia de Joan Brossa. Xavi Morte, rapsoda que ja havia passat per l'Heliogàbal la tardor passada per a recitar poemes de Miguel Hernández, col·labora amb el Colectivo Reina Mab, amb els qui té en cartera 'Saber travessar el foc és el que compta', sobre el món poètic de Charles Bukowski:



Els Povidona Yodada són un trio de jazz d'amples mires. Morte els ha acompanyat en més d'una ocasió. Aquí en una actuació a l'Elèctric, amb Morte recitant un poema del mateix Florensa:

poyideba from xavi carmona on Vimeo.



Diumenge 26:

Gerard Horta i Triulet han treballat junts musicant el poema èpico contestatari d'Horta 'La Balada de l'Holandès Errant'. El rock descarnat i milimètric d'uns i la dicció compromesa i clarivident de l'altre, mescla explosiva, ja es va poder veure al trimestre primaveral del 2009.



Per a l'ocasió compten també amb Enric Casasses, amb un nou poemari editat -Sense Pistola-, vell company d'Horta en innumerables recitals, i cantador professional de la canya.

miércoles, 8 de junio de 2011

Arxiu: Mil Rameras a l'Heliogàbal (3/3/2010)



Concert vermut dels Mil Pesetas el dia de Diumenge de Rams del 2010.

Hara Kraan - calimba i xilòfon
Atrofe - baix i trumpeta
Pancho Luna - bateria i veu
Panotxa - guitarra i generador de raggas
Jordi Gaya - Kaos PAD i maquinetes

Per a l'ocasió vam convidar a en Panotxa per fer de guitarrista. La primera idea era també convidar als CtrlC per fer sorolls electrònics i bases, però finalment només va venir en Jordi Gaya -amb un braç trencat.


En Gaya dels CtrlC

Els temes:
-Se avecina the Hell
-Verrrmut!
-Red Pontiac Fantasy
-Gaya's punyetes
-Under Heavy Manners (Robert Fripp)

I aquí teniu l'audio:

Noti's que un gemec és el que marca l'entrada del concert. És cosa de la Rita Luna. Aquí la podeu veure agafada al falus d'un monstre mironià:



martes, 7 de junio de 2011

Arxiu:Kaos tècnic (27/11/2009)

La tardor del 2009 es va viure l'última edició del festival Hipersons. Certa miopia institucional, cert forat de més al cinturó pressupostari i cert cabreig dels de Nativa, va desenvocar en un Hipersons amb cert aire reivindicatiu. Es volia protestar contra unes retallades que impossibilitaven la continuitat del festival i reivindicar alhora la feina de resistència cultural que els de Nativa-Indigestió porten anys practicant, rera unes barricades fetes de xerrades sobre la gestió cultural, reflexions sobre el paper social de l'art, sobre la postureta que ha d'adoptar l'artista enfront el cos social i uns fantàstics esmorzars especulatius a la Nena.
Per a l'ocasió van contactar amb Usted es un Colectivo perquè ens en pesquéssim alguna... i així vam arribar a la molt qüestionable opció d'organitzar un pseudo-combat de boxa amb un pseudo-concert d'acompanyament. Tot plegat un espectacle de conya amb el que vam riure moltíssim.
Els lluitadors pallassos van ser en Moi i l'Oriol dels Mortimers, en Sebastià Jovani feia d'àrbitre-rapsoda, l'Iris Foresta de tia bona anunciant els assalts, i la música corria a càrrec dels CtrlC (Diego i Gaya a les maquinetes) i els Mil Cachetes (Atrofe al baix, Pau Badia al clarinet, Hara Kraan als teclats, Oriol Luna a la bateria , Guille Caballero també als teclats i Ivan Telefunkez a la guitarreta elèctrica).
Com que no tenim imatges de la vetllada, podeu escoltar l'audio mentre us mireu aquest bonic combat de boxa de l'any 36 (no oblideu de treure-li el so):



I aquí el desternillant text de presentació de Jovani:


'Senyores i senyors, dames i pelambreres... Benvinguts a aquesta vetllada singular, el zènit del materialisme dialèctic, la consumació del criticisme, el baliga-balaga de la política de trinxeres i trinxeraires. La transhumància dels valors...
Algú va dir alguna vegada que era el moment de deixar d’interpretar la realitat i procedir a canviar-la. Nosaltres ho hem intentat, però no duiem el tiquet al damunt i no ens han volgut fer ni cas. Així que, bregant amb aquest context saldós que ens van encolomar en una oferta agressiva i metòdica, ens hem proposat desplegar l’única alternativa possible: estomacar-lo a cor que vols. Kolpez kolpez, vers a vers, porta a porta. Fer-lo xixines, deixar-lo pel desguaç, etzibar-li els ets i uts corresponents emprant a tal efecte el mateix nivell de rigor poca-solta amb què aquesta realitat ens ha venut que pixava quan en realitat ens plovien al damunt. En breu podran assistir a la representació -bastarda com pertoca a tota obra de deshauciats- de l’eterna lluita. La lluita pel poder de la solfa, per saber qui porta la veu cantant, per marcar el compàs i saber qui carrega finalment les tintes i les bateries. Assistiran, penyores i senyors, a una vetllada múltiple, protagonitzada per ganxos d’extrema esquerra que no en dónen una a dretes, pesos ploma duts pel vent, campions del pes welter skelter, icones minimosca i figures invictes de la lleugeresa estructuralista.
Volem combats nets i justos, i per aconseguir-ho no dubtarem a emprar les tècniques més barrueres. Volem ser clars, i per tant no ens estarem de fer la xacolata espessa. Volem que triomfi la justícia, encara que sigui malmetent la legalitat vigent. Són permeses les apostes, sempre i quan els pujadors garanteixin no tenir ni ideia de qui pugui guanyar. I, per descomptat, els permetem a tots vostès que pensin en d’altres coses mentre tot això succeeix. Nosaltres ja ens encarregarem de retornar-los al món dels menuts i la carn picada esquitxant-los de realitat atonyinada en ideològic escabeig. Grimparem damunt la cresta del caos, surfejarem amb els punys degudament enguantats damunt l’angle agut de la desferra.
Que pugin, doncs, els contendents animatrònics:
-De les brumes existencials de la Selva Negra, el tigre de Tübinga: Roger Atrofe Von Bastart!
-Amb un balanç de cap derrota després de cap combat, l’Stucka de Tarraco: Ivan Martínez!
-Sense que ningú se li hagi pogut pujar encara a les barbes... la fera de les mines, Guillermo “Chacal” Caballero!
-Ningú finta com ell mentre bufa i fa ampolles: el príncep del Cascall, Pau Badia!
-Capaç de matuxcar menhirs amb la mirada, la druïda dels rings, Willemina O’Hara Kraan!
-El seu catàleg d’uppercuts i retrucs és proverbial: el búfal de ses Illes, Oriol Luna!
I al centre del ring, els dos púgils de la nit, dos estils, dues màquines de matar el temps, dos ideòlegs sense temps per perdre ni res a guanyar:
Amb un pes relatiu a la seva massa muscular, l’aspirant... Moshe Mortimer!
Amb una massa muscular sense cap relació amb el seu pes... Curly Capote Mortimer!'

Algines fotos de l'eventu:




OME acústica





Aquest diumenge dia 12 actua a l'Heliogàbal el col·lectiu d'improvisació OME. Tal com ells mateixos expliquen:

'Buenas noches!!
OME Acustic es un proyecto de la Asociación Cultural OME...
Participan:
Alfonso Muñoz, Ignacio Lois, Boris Porter, Rubén Botas, Andrés Noarde,
Eli Gras, Io Casino y Juan Crek.
También desde Olot participa con su soporte y sus dibujos el pintor Joan Claparols.

OME Acustic se basa en la improvisación conducida mediante señales y signos, pero
la particularidad de OME Acustic es que sus improvisaciones se realizan con objetos
de todo tipo, instrumentos y voces, pero sin electrificar, sin pilas, sin electrónica y se
presentan al público sin microfonía y utilizando el espacio donde se presentan como
otro elemento aglutinador de las improvisaciones. Los instrumentos y objetos se utilizan
según los métodos musicales, pero también se pueden rascar y golpear, al
igual que las voces, que pueden ser armoniosas, dodecafónicas, guturales, susurrantes
o emisoras de sonidos variados.

La Asociación Cultural OME se presenta por primera vez con este proyecto. Las
personas que trabajan desde esta asociación son Meralis Castrillo, Francesca Spera y
Juan Crek.'


I això és amb el que ens podem trobar (si us passegeu pel Youtube en trobareu molts més):



Deriva psicotrònica desendollada ('a lo talibán' com ens ha dit en Crek). En el grup hi ha gent de projectes tan dispars com la BIB, Motor Combo, Misaluba, Macromassa, Dedo,Olas de Cresta Blanca, Alfonsina y el Mal...