martes, 26 de octubre de 2010

Arxiu: BROU! (22/12/2007)


Un clàssic de los Xey: 'Menudo Menú'


Aquella freda nit d'hivern vam poder pendre un bon brou (el de la foto) preparat per en Quim, i les croquetes ('la resurrecció de la gallina' segons Josep Pla) que en van sortir, preparades per la Montse. Entre mos i mos es van llegir textos de Lewis Carroll, Álvaro Cunqueiro, Leonardo da Vinci, Edward Lear, Josep Pla, i part d'un poemari dedicat a les virtuts del cagar...:



També es va llegir alguna de les receptes del llibre 'La cocina caníbal', de Roland Topor:



'MAMÁ A LAS ROSAS BLANCAS: Bese a su mamá en las dos mejillas y luego córtela en dos; échela en agua hirviendo; quítele la cabeza que sonríe bondadosamente -podría estropearle el apetito-, la columna vertebral y todos los huesos que pueda. Prepare unas patatas cocidas y cortadas en rodajas que pondrá en una ensaladera. Mézclelas con pequeños cachitos de su mamá, y aliñelo todo con aceite de oliva en el momento de servir. No se olvide de poner unas rosas blancas debajo del plato: protegerán el mantel y además, a su mamá le gustaban tanto...'

Aquest és un tema de Flatus Vocis Trio (Llorenç Barber, Bartolomé Ferrando i Fátima Miranda) del seu únic disc Grosso Modo (1986). Tabula Plena era massa llarg per posar-lo aquella nit, però ara el podeu disfrutar tot sencer:



Podeu trobar altres temes musicals relacionats amb el menjar, en aquest fantàstic programa d' Ars sonora, 'Las cosas de comer'. Entre d'altres, un fragment del tema de Flatus Vocis Trio, un tema d'Eduardo Polonio sobre els textos culinaris de Leonardo da Vinci o The well tempered kitchen, d'Alien Productions:

Poesia novembre 2010

Continua el trimestre de tardor de poesia d'Usted es un Colectivo a l'Heliogàbal.

Mariona Segarra és una històrica de l'experimèntació vocal. Provinent del camp de l'electroacústica, la música clàssica, la música a cappella i la poesia sonora, Segarra concep la gargamella com una eina expressiva a mig camí de la poètica i la lírica.

Jordi Nopca, periodista de professió, poeta i novel·lista per vocació, ens vol presentar les seves traduccions i adaptacions musicals d'un outsider del món del pop, Daniel Johnston. En companyia dels músics Albert Girons i Dimas Rodríguez.

Meritxell Sales és poeta, traductora i professora d'institut, i no és el primer cop que actua a l'Heliogàbal ni li cauen els anells per anar a recitar a la presó. Apassionada per la poesia i la música us oferirà un recital inoblidable acompanyada per guitarra i teclats (PUNK'S NOT DEAD!!!, encara que sembli mentida). Amb Guillem Lana (teclat) i Merlin Sales-Tomàs Sales (guitarra).

Els camps del cinabri és un col·lectiu de veterans activistes de la música rocambolesca i la poesia sortida de mare. Francesc Melis, Jaume Martín (dels antitot La propiedad es un robo), Àngel Farrés, Joan Vinuesa, Montserrat Marfany i Lina Giralt prometen un bon rebombori.


miércoles, 6 de octubre de 2010

Arxiu: Mail és tard: l'art de rebre postals

'Mail és tard, de l'art de rebre postals.

Mail és tard
proposa per aquest viatge una vetllada musical i poètica, bromosa i bromista, pública i privada, real i imaginària. Una vetllada fronterera a partir d'adreces postals, imatges lleugerament descolorides i missatges descontextualitzats.

Mail Start és una tramesa postal amb destí incert, confeccionat amb retalls de vivències alienes, records desenfocats, lirisme involuntari. Correu quàntic.'







L'estiu del 2006 el Cabaret Hofmann va convidar a Usted es un Colectivo i a la seva orquestrina, els Mil Pesetas, a preparar un espectacle per al cicle de veu i músiques que estava portant a terme al bar Elèctric. Amb el poeta Sebastià Jovani vam idear el xou Mail és tard: l'art de rebre postals, que donava voltes histèriques sobre l'objecte de la postal. Ens vam fer amb un munt de postals antigues i Jovani va confeccionar un collage esperpèntic afegint-hi textos de collita pròpia.

Aquest és el text de presentació de l'espectacle:


'Els diré que me l’he trobada allà, al redòs del rebedor, com si encara tingués un peu fora i l’altre dins. Allà, abandonada a la seva sort, la postal encara trobava esma per exhibir impúdicament els seus vèrtexs i la seva insinuació de paisatge. Tan ella, tan postal·lística, ella. M’han fet falta unes quantes giragonces i aproximacions en forma de pera fins a prendre-la pels extrems, obviant qualsevol pregunta inoportuna al respecte. I en aquell moment, convertida en un abisme de dimensions variables, m’ha retornat la mirada que mai no li he dedicat.

Podria haver optat per deixar-la a seva sort, o pitjor encara, a la sort de les deixalles, entre prospectes de fungicides, pel·les de taronja i restes de ceba crua. Però, enlloc d’això, me l’he endut cap a l’habitació, li he posat llençols nets i li he pregat, molt subtilment, que em fes cinc cèntims.

I me’ls ha fet.

Tots cinc.

Un rera l’altre.'


Sebastian H. Postman arriba amb es correu / Roger Estafeta disfressat de carta .




Moment de la descoberta de la postal (De rebrum postalae)


En Postman llençant missives:

Apreciado dr Calafell: le deseamos un feliz santo

en nombre de todos nosotros:

Querido amigo Mario,

Benvolguda Elvira,

Querida María Rosa,

Dear Nuria,

el Sant Pare,

Querido primazo,

Estimats tiets:

Estimats padrins,

Estimats tots.

Apreciado dr Calafell:

Com disfrutaríeu, vos que teniu l’esperit tan fí,

de pensar que, d’aquí a pocs passos,

hi ha els ossos de l’immortal poeta...

Un Simca Gran lujo, blanco, con tapicería roja,

Busy I guess...

Y eso que me paso los días sin hacer nada...









Miquel Bústia i Oriol Mata-segell després del xou a l'Elèctric amb Flowers

Primer cartell de Mail és tard

Aquell mateix estiu vam fer un Mail és tard a les festes del Poble Sec, al mercadillo Lost and Found i l'any següent a la convocatòria Art Jove de Projectes Deslocalitzats (aquest cop amb J.Irizar a la bateria). Sense saber ben bé com, la gent del CaixaFòrum ens van portar a Tarragona i a Mallorca durant el 2007 i 2008.



















El darrer Mail és tard que hem fet es va programar al vuitè trimestre de poesia a l'Heliogàbal, el 30 de novembre del 2008. Aquí us podeu descarregar l'àudio del concert: http://www.archive.org/details/MailsTardDeLartDeRebrePostals

El pugrama de mà deia així:

MAIL ÉS TARD
de l'art de rebre postals

amb:
Sebastian H. Postman -textos i gorgoritos
Miquel Bústia -tecles, tampons i mocador
Roger Estafeta -baixos 2a
Hara Postdata -tecles i mecanografia dodecafònica
Oriol Remitent -percussions i defectes timbrats

Il rumori di la oficcina...Quo vadis?
(el cartero sólo llama una vez)

La verbena de la Paloma Mensajera
(peça polifònica per a gargamelles i embut)

Pròleg: de rebrum postalae
(polka cubana)

Llindar: salutacions a l'engròs
(nocturn amb alevosia)

Traumgeschichts: efemèrides d'ahir i de sempre
(rock'n'rollo patatero)

Arround del món: rastres d'un turisme accidental
(dis-minuet)

Cubisme spàmic: detritus postalae
(retrofang)

Arround del món d'aquí: destinacions fatals
(rap amb nata)

Caprice d'adieu: despedida en fals
(bolero-core)








lunes, 4 de octubre de 2010

9 Fresquíssimos d'Espanya: el disc



Quan Produccions Escopeta va estar preparant l'edició de l'antologia poètica Nueve Fresquíssimos d'Espanya, vam pensar que una forma d'aconseguir els diners suficients per a l'impressió del llibre seria establir un sistema de subscriptors que compressin el llibre abans de que aquest existís físicament. La cosa va tenir els seus seguidors, i vam aconseguir que unes 80 persones es convertissin en coproductores del tinglado. Per agrair la seva confiança, i un cop el llibre va estar imprès, sel's hi va fer arribar a casa junt amb tota una sèrie de productes, un lot fresquíssim que incloïa:
- L'antilogia poètica Nueve Fresquíssimos d'Espanya (Roger Atrofe, F.P. Domènech, Sebastià Jovani, Lucía Lijtmaer, Cesc Martínez, Eduard Mont de Palol, Juan Nicho, Lucas Quejido, Xavier Tort).
- Un exlibris proposat per Lucía Lijtmaer.
- La montaña enana, un muntatge de Lucía Cocopino amb els seus dibuixos i textos d'Atrofe.
- Una rampoina-trouvée.
-
La revista Suicidio Autónomo, editada per Juan Nicho.
- El número 53 de la publicació d'humor groller Azofaifa.
-
Un punt de llibre (tercera linea, pàg. 784, de la primera edició d' Anna Karenina).
- Un CD musical amb enregistraments d'alguns dels mateixos poetes frescos.
Una de les coses que ens va fer més il·lusió de prepara va ser precisament aquest CD. Com que la tirada va ser curta -les justes per als subscriptors i demés músics que havien col·laborat a la gravació-, hem volgut penjar-lo per a que qui vulgui se'l pugui baixar i escoltar. L'arxiu inclou la portada i els crèdits dels participants. Aquest és l'enllaç:

http://www.archive.org/details/NueveFresqussimosDespanya

Aquesta és la tirallonga de temes i músics:

1. DE NIT (Lucas Quejido) 2. EL IÈ-IÈ DE L'ALQUIMISTA (Surfing Sirles) 3. CAP DE SURO (Mil Pesetas) 4. EL PALACIO VOLANTE (Xavier Tort) 5. MANIFEST MALÈVOL o la seducció catalana de fumbol (Sebastià Jovani) 6. AND DOWN THE TABLE RUN (Lamprea Martínez i Roger Atrofe) 7. COURE (Trio Lio) 8. BRONWYN (Pere Sousa i Magda Guillén amb els Mil Pesetas) 9. DE REBRUM POSTALAE ( Sebastian H. Postman i els Mil Timbrados) 10. SELVA DEL MAR (Lucas Quejido, Roger Atrofe i Jorge Porter) 11. BAJO LA CLEPSIDRA (Sebastià Jovani i Aixònoéspànic)