jueves, 30 de septiembre de 2010

Poesia: trimestre tardor 2010





Com cada mes d'octubre, Usted es un Colectivo inicia la seva programació de poesia a l'Heliogàbal. Aquest cop però, la cosa es vesteix de gala. Fa quinze anys que el bar/associació cultural va obrir les seves portes. L'any 1995 un italià errant, Paolo, i Memi March, una tarragonina d'armas tomar, van confabular-se per a crear aquest espai al barri de Gràcia per a que servís, entre moltes altres coses, per a que poetes, músics i demés faràndula underground del barri pogués reunir-se i mostrar les seves mandangues. Han passat els anys, i tot i que el local ha canviat de mans diverses vegades, hi perdura d'alguna manera el mateix esperit i motivacions que van fer-li pujar les persianes ara fa quinze anys. Usted es un colectivo vam nèixer com a entitat programadora a Heliogàbal ara fa cinc anys, i la programació d'aquest mes vol reunir alguns dels poetes que des dels inicis han estat vinculats d'una o altra manera a la història del local.

El diumenge 3, actua Pau Riba. En Pau ha estat recitant i cantant a l'Heliogàbal des de fa una pila d'anys, i ens fa especial il·lusió que sigui ell qui doni el tret de sortida a aquest dotzé trimestre de poesia. A més d'haver col·laborat en moltes de les nits temàtiques organitzades per Usted es un Colectivo, ell va ser el primer poeta que vam programar l'abril del 2005.
Llebrícia i Tortugàlia és un dels poemes clàssics del seu repertori. Està inclòs al poemari Actors gramàtics -junt amb poemes de Jaume Sisa- editat per Matriu/Matràs, a hores d'ara bastant difícil de trobar. Així que el transcrivim aquí mateix:



qui camina i va distret
no pot veure on posa els peus
i ha d'avançar
fent lenta passa;
però també es fa sa saber
que molt llebre s'ha de ser
per saltar llamps
i no enrampar-se

qui camina amb el cap cot
bo i mirant on posa els peus
pot avançar
llençant la passa;
però també es fa sa saber
que tortuga s'ha de ser
per saltar el temps
i no enganyar-se

qui mira lluny pot caure a prop
qui mira a prop no cala lluny
més valdrà, per tant -dic jo-
no mirar enlloc
i anar veient què passa
a cada passa





El segon diumenge és per a Andreu Subirats, poeta ebrenc que també porta temps desfilant per l'Heliogàbal. Ha publicat un munt de llibres de poemes, i com a traductor acaba de treure Les Balades de François Villon a Alabatre. Últimament està actuant acompanyat pel guitarrista i trompetista Diego Burián, però per a l'ocasió es reajuntarà amb una altra formació també molt heliogabalina: L'Escolania Altruista amb Ramon Faura, Pau Badia, Elvis, Sergi Malagarriga i Xavi Tàsies. Del poemari L'Ull entorn:

La fulla del ganivet és finíssima
com el molí quan trenca l’airejada.
Hi ha tres conills d’ulls rojos i pell flonja,
és el cotó en pèl. Vius i astorats semblen
pressentir la pròxima mort, fixada
a l’atzar entre dotzenes d’aquests.
Sarpat a l’orella i cap per avall
només cal lliscar el tall damunt de l’horta
i el degoteig, roig cru sagnant, esclata
sobre la pedra. L’animal acluca
els ulls quasi impassible i, arrupit,
decanta el cap al temps que obre la boca
clamant un últim alè d’innocència
atàvica que el demora per sempre.

La tercera setmana d'octubre és pròpiament la setmana de l'aniversari. Entremig d'un munt de concerts, el dijous 14 ho cel·lebrem amb la tercera edició de Declamant'n'roll. És una convocatòria oberta a tothom qui vulgui llegir aquelles lletres de cançons (pop, rock, folk...música popular en general) que li facin gràcia. És especialment divertit sentir aquells temes que tots tenim al cap traduits a la nostra llengua i descobrir-ne així la seva dimensió lírica -i la capacitat de treure'n punta del qui la tradueix.
Aquest és un tros de l'actuació de fa dos anys. Sebastià Jovani, el Maño i Andrei Antonovsky llegeixen les seves versions de Faith no More, Leonard Cohen i AC/DC:





El diumenge 17 és el torn d'Enric Castanyes, avatar tardorenc de Mossèn Xemeneia, altrament conegut com a Enric Casasses. L'acompanyarà la Principal Polifònica de Vulgària, enèsima reencarnació de la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade. Aquest cop amb la participació de Victor Nubla. Aquest és un fragment de la seva darrera actuació a l'Heliogàbal , el desembre del 2006:



El dia 24, Fem Fems, un projecte d'Stella Hagemann, Marc Valls, Julius Name, Enric Casasses, Agnès Prats i Àlex Miró sobre poemes de Sebastià Roure, un poeta que va fer molts colzes a la barra de l'Helio i hi va recitar incomptables vegades. Aquest mes també es poden veure alguns dels seus quadres a les parets del bar.


De dia en dia /poques passes faig / però cor i veu / hi vaig posant
// Oïdes d'antiga memòria / recordaran / el plàcid temps / on jo vivia, / abocat a la claror / d'un finestral / sempre obert // Sorolls de feixuc treball / acompanyen / les lentes hores, / en el cel claror d'estiu / dins la cambra / antics treballs / per recordar / el temps que va ser. // Ara, assegut en cadira / de fusta, / laboro la paraula / amb por d'aprenent.






I per tancar aquest mes d'aniversari, uns altres habituals de la programació. El diumenge 31 Accidents Polipoètics presenten El mundo está tan mal. Durant aquests anys han vingut un parell de vegades i Metlikovez ho ha fet en solitari. Aquest vídeo és un fragment de la conferència que hi van fer sobre Enrique Jardiel Poncela, el desembre del 2008:



Us hi esperem!!

lunes, 27 de septiembre de 2010

Arxiu: X.X.X. ( Xocolata, Xurros i Xerinola )






X.X.X. , la merendola d'Usted es un Colectivo per a les festes de Gràcia del 2009. El subtítol era: vols sucar el melindro?

Per a l'ocasió vam recuperar el cançoner 'Cançons per al poble' que alguns de nosaltres havíem estat cantant durant els vuit anys que durava l'EGB.
Els participants: Pep Pascual, Hara Kraan, Roger Atrofe, Marginalia, Patricia Tosquella, Rafa, Guille i Oriol Caballero, Martí Sales, Oriol Luna, Panotxa, Lucía Cocopino, Juan Crek, Lucas Quejido i Pau Riba com a nens i nenes; mossèn Jovani com a monitor de l'excursió; Meri, Quim i Iris com a repartidors de xocolata amb xurros i llet merengada.



Els nens d'excursió per la plaça Rovira. El nen a primer pla amb ulleres i barba blanca és Juan Crek, que va recitar un poema sobre els seus berenars i amors d'infantesa:





En Pau Riba va captar al vol la idea de l'espectacle, que consistia en potinejar els conceptes d'infància i pornografia amb el teló de fons del berenar. Aquí el poema Te sense pastes, seguit de la cançó Turronet:



Un dels temes del cançoner popular, Dalt del cotxe, interpretat pels Mil Mocosos, en aquella ocasió més olla de grills que mai:



La coral infantil canta Arri arri tatanet, mentre mossèn Jovani interpreta la coreografia de la cançó amb la monitora Iris:



Un altre tema popular, Bim Bom, aquest cop amb la intervenció dels poemes de Marginalia:



'...churros abducción..'


Qui vulgui es pot descarregar el xou sencer aquí:
http://www.archive.org/details/X.x.x.XocolataXurrosIXerinola

Inclou els recitats de Martí Sales, Patricia Tosquella i demés repertori de Mil Mocosos









domingo, 19 de septiembre de 2010

Arxiu: Nit Boris Vian (27/12/2008)





Collage de Roger Atrofe. En aquesta foto, Atrofe llegint la llista de cançons que sonen a la surprise-party de la novel.la Cènur i el plàncton.

...Chant of the Booster,
Garg Arises often down South,
Keep my wife until I come back to my old country home in the beautiful pines, down the Mississipi River that runs across the Screen with Ida Lupino,
Until my green rabbit eats his soup like a gentleman,
Toddli'n with some skeletons,
Give that bee in your trousers,
Holy Pooh Doodle Dum Dee Doo,
Cham, Jonah and Joe Louis playing Monopoly tonight,
Palookas in the Milk,
Baseball after midnight,
Mushrooms in my red nostrils...





Je Bois, és una de les cançons de Vian més tremendes. Aquesta és la versió original cantada per ell, i una versió al català que vam fer per a l'ocasió:



Jo bec

sistemàticamentper oblidar que ma dona té amiguetsJo becsistemàticamentper oblidar tots els meus merders
Jo becel que se'm posi a màno importa què, mentre passi dels vint grausJo becvi agre a galetés fastigos, però així em passa el temps
La vida és tan fastigosala vida és tan poca cosa, i aixíem pregunto tot sovintval la pena de viure així?val la pena de ser un cornut?aquestes són qüestionsque em pregunto i ningú no em respon, i...
Jo becsistemàticamentper oblidar el dia de demàJo becsistemàticamentper oblidar que ja no tinc vint anys
Jo becno em dedico a res mésla qüestió, és no saber qui sócJo becni tan sols m'ho passo béés per a no llençar-me als peus del tren...



En Marc Romera havia publicat una traducció al català del poemari de Vian Je voudrais pas crever (No voldria petar), però a hores d'ara és introbable. Amablement ens va enviar els textos i vam poder llegir algunes de les seves més que bones traduccions:

Vull una vida en forma d'aresta

Vull una vida en forma d'aresta
A sobre d'un plat blau
Vull una vida amb forma de cosa
Al fons d'un daixonses tot sol
Vull una vida amb forma de sorra entre les mans
Amb forma de pa verd o de càntir
O de sabatot estovat
Amb forma de balancejada
D'escura-xemeneies o lilàs
De terra curulla de còdols
De barber salvatge o foll edredó
Vull una vida amb forma de tu
I la tinc, però encara no en tinc prou

Mai no estic content del tot.

5 de desembre de 1952


Van recitar, cantar i altres coses: Las Vedette Aspiro (Hara Kraan, Lucía Cocopino, Deborochka Splendeur de la Chair), Elsa de Alfonso, Montse Basté, Roger Atrofe, Sebastià Jovani, Dàcil, Pere Sousa, Oriol Luna...



sábado, 18 de septiembre de 2010

Arxiu: Camarades Cafè Copa i Puro (CCCP)- (Festes de Gràcia 2008)


Fa uns dies, l'amic Pere Sousa ens va donar aquest cartell, fantasia il·lustrada que correspon a un dels espectacles que Usted es un Colectivo ha anat preparant per a la programació del Festigàbal a les festes de Gràcia. L'estiu del 2008 es va fer el CCCP (Camarades Cafè Copa i Puro).

Aprofitem l' avinentesa per anar penjant material guardat que tenim sobre l'espectacle.

La cosa en sí intentava de lligar intempestivament el fenomen de la sobretaula amb els moviments revolucionaris del segle XX.

Aquí va el moment de l'entrada amb desfilada onejant les estovalles, i amb discurs inaugural de Sebastià Farias Jovani. Tot seguit, el tema A las barricadas adaptat per a l'ocasió:



Aquest és el cartell que vam fer servir per anunciar la cosa. I els participants:

Oriol Torrefacto Valdés
Roger del Mono (Forte)
Roger del Mono (Aixuto)
Laia Stolichlaia
Eduard Molido
Harajillo de Kraan
Miquel Rebentat d'Amazones
Sebastià Farias Jovani
Lucas Quejido Descafeïnat
Cesc Bonka 100% Martínez
Pere Sense-Sacarina Sousa










En Roger Rossell, que venia de passar la nit a l'Albricias, va ser capaç de fer unes fotos molt maques. Aquí algunes:

Roger del Mono (Forte) explicant el fenomen de la mig diada

El comandante Sebastià Farias Jovani
La miliciana Harajillo de Kraan i el capità de submarí soviètic Miquel Rebentat d'Amazones, confrontant idearis revolucionaris al ritme d'una ampolla d'anís
Lucas Quejido Descafeïnat veient il·lusionat el paradís socialista
Oriol Torrefacto Valdés, tan panxo villa

Eduard Molido, cap al maig de 1968

Un darrer vídeo corresponent al final del xou:

Arxiu: Nueve Fresquíssimos d'Espanya (31/05/2009)





En motiu de l'aparició de l'antilogia poètica 'Nueve Fresquíssimos d'Espanya', editada per Produccions Escopeta, Usted es un Colectivo va programar la seva presentació dins del 9è Trimestre de poesia a l'Heliogàbal.

La cosa va començar amb una presentació de Sebastià Jovani dels nou integrants de l'antologia (Xavier Tort, Eduard Mont de Palol, Sebastià Jovani, Roger Atrofe, Juan Nicho, Cesc Martínez, F.P. Domènech, Lucas Quejido i Lucía Lijtmaer), 'aquests fins ara espectres que encara belluguen', seguit de 'Cap de suro', un tema de Mil Pesetas:



Entre d'altres coses, F.P. Domènech va cantar el seu poema 'Cançó de Bally (Tansió)', per a l'ocasió 'Satan Satan (s'atança tant), amb els tres membres de El Endemoniado Pacheco:



Lucas Quejido també va cantar un dels seus poemes amb el seu grup Misaluba, en aquella ocasió en format de quintet:






Per acabar, aquest és un dels poemes del llibre de Sebastià Jovani, intitulat 'Postpunk', que diu moltes coses sobre com va continuar i acabar la nit.

'hi ha una forma de subtil felicitat
que consisteix a buidar el crani
i que faci de fanalet
per decorar la nit més llarga.
al voltant, el raïm es fa pansa
i tu et menges una cama.
these are the days of our lives.'

Presentació de El Llibre dels Bèsties





Aquest dijous 23 de setembre, a les 17h al zoo de Barcelona:

presentació de
EL LLIBRE DELS BÈSTIES (o el rapte de la capibara)

Una producció d'Usted es un Colectivo, Biblioteca per a Misantrops i M.E.

'Un bon dia, Victor Nubla i Roger Atrofe van marxar de safari...
i no van aprendre, com Salomó, el llenguatge de les bèsties, però sí
a mirarse-les. I la seva mirada, per damunt de tot dolça, no es corresponia
ni amb la científica d'un Konrad Lorenz, Ni amb la moralista d'un Isop,
ni amb la beatífica mirada de San Francesc d'Assís i , ni de lluny,
amb la retorçada personalització de les bèsties d'un Walt Disney.
Ells s'han trobat passejant per aquell locus utopicus de la zoofília
-que no vol dir allitar-se amb una geneta, o fer l'amor com un animal-
sinó enamorar-se de les bèsties. I com que en tot enamorament
l'objecte del desig es manté fora del nostre abast
-i aquí més que mai, per molt que un es posi de quatre grapes,
es deixi crèixer la barba o es posi a udolar a la lluna-,
l'amant insatisfet però perpètuament esperonat pel seu desig
es dedicarà, com passa en aquest llibret, a navegar pel terreny fantasmàtic
de la faula sense moralina.'

Epíleg, El Llibre dels Bèsties


El Llibre dels Bèsties és un conjunt de textos de Victor Nubla ('El rapte de la capibara', 'El roc documental', Els complexos de la capibara', 'The Blindfold test', 'Treball en grup', 'El darrer vestigi', 'Les banyes de la girafa', 'La responsabilitat de la tortuga', 'Les llúdries i llur hàbitat', 'Sons de colors', 'La solitud del dragó', 'Una de guarda-roba' i 'Una empresa amb futur' ) i de Roger Atrofe ('El lèmur; l'èsser-allà (a Madagascar)', 'El tigre: un animal de ratlles caduques', 'Un encontre', 'El Capità Flint', 'L'hipopòtam pigmeu: manual d'ús', 'Trencalòs del cor', 'Manual de zoofília', 'Una faula revisitada: la Guineu i el Gos', 'Felis catus', 'La gran bullabessa', 'El zoo de nit', 'El paó albí', 'El mamut' i 'Les babirusses estimen en francès'). A quatre mans han escrit el text i la partitura de 'El ball de la carronya'. Els dibuixos, copiats fidelment de la realitat, són cosa de Roger Atrofe.


Les portes del zoo estaran obertes per als qui vulguin assistir a la presentació a partir de les 15h. Hi podreu entrar enssenyant el tiquet inclòs en el correu que heu rebut i que també trobareu al final d'aquesta entrada. El petit acte de presentació tindrà lloc a les 17h al recinte del dragons de Komodo, on podreu prendre un petit refrigeri, ensenyar-vos les dents i treure-us les puces.