viernes, 23 de septiembre de 2016

Dos ad hoc o'clock. 18è Trimestre de poesia a l'Heliogàbal




Aquest proper mes d'octubre comença de nou la programació de poesia d'Usted es un Colectivo per a l'Heliogàbal. Amb l'activitat sota mínims i amb el local tancat, l'Heliogàbal està passant un moment delicat del qual no se sap del cert si se'n sortirà.

Tot i així, els divendres dels propers tres mesos -d'octubre i fins que acabi l'any-...

Sender a l’octubre.
Sento algú que camina,
al meu darrere.
(1) 

...com una llumeta encesa al fons d'un romeguerar, es perpetraran almenys 13 recitals per fer front a un fred que mai arriba, a unes tardes cada cop més fosques...


No sun - no moon! 
No morn - no noon - 
No dawn - no dusk - no proper time of day. 
No warmth, no cheerfulness, no healthful ease, 
No comfortable feel in any member - 
No shade, no shine, no butterflies, no bees, 
No fruits, no flowers, no leaves, no birds! - 
November!
(2)  
...i donar carpetasso a una setmana laboral plena, n'estem segurs, de misèries i maldecaps...

Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d'aigua.
Me'n vaig a dormir.
Això és tot.
(3) 

...i encetar, també n'estem segurs, un cap de setmana ple de maldecaps i misèries.

I els dies no estan plens.
I les nits no estan plenes.
I la vida llisca com una rata de camp
sense moure l'herba.
(4) 

Les trobades seran els divendres a dos quarts de vuit del vespre, moment primerenc d'unes nits...

A la nit quan tot reposa
i el gat dorm vora els fogons,
les rates bigotudes
van sortint en processó.

Si el gat dorm les rates vetllen,
si el gat dorm les rates no.

Un peuet davant de l'altre
i la cua a rossegons,
llambregant a esquerra i dreta
s'encaminen al rebost.

Si el gat dorm les rates vetllen,
si el gat dorm les rates no.

L'una assalta un pa de barra,
l'altra l'olla de l'arrop,
l'altra buida mig formatge,
l'altra esventra un sac d'arròs.

Si el gat dorm les rates vetllen,
si el gat dorm les rates no.
(4) 

...que, anunciades per l'aleteig maldestre dels ratpenats...

Sólo la nieve sabe
la grandeza del lobo
la grandeza de Satán
vencedor de la piedra desnuda
de la piedra desnuda que amenaza al hombre
y que invoca en vano a Satán
señor del verso, de ese agujero
en la página
por donde la realidad
cae como agua muerta.
(5) 
... poden ser el començament d'aneu a saber quin capgirament del món...

Se me levanta un toro
por dentro de la mano y sudo y mano
un pájaro de oro
que por la voz me enlano
y se levanta un toro por mi mano.
(6)


...o hi podeu trobar aquelles paraules justes que us poden dar un cop de mà en un moment vital crucial...


BOBB!    RIBBLE BOBBLE PIMLICO

                                     Ribble    RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                           Bobobble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                           Bobobble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                           Bobobble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                           Bobobble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                           Bobobble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                           Bobobble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                           Bobobble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                       Babababble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                           Bobobble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                       Babababble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                       Babababble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                       Babababble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                       Babababble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                       Babababble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                       Babababble RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Bab RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib  RIBBLE BOBBLE PIMLICO
                                                    Rib RIBBLE BOBBLE PIMLICO
(7) 



...o aquelles altres que us permetin encandilar el vostre amor...

No quiso comprender que había acabado.
Se cansa hasta la rosa de ser rosa.
Se cansa la botella de su vino.

Esperaba en la calle cada noche
que saliese al balcón y la llamase.
Entonces traje a casa otra mujer.

La sacaron del río un mediodía
cuando el sol sudoroso caminaba
pegándose a la sombra de las casas.

Tumbado en la colina vi su entierro.
Y me sentí tan leve y descansado
como esa nube ociosa de la tarde.
(8) 


...o d'altres amb què fixar l'estima per la vostra pàtria...

El meu germà era aviador
Un dia va rebre un avís
Així doncs, va fer les maletes
I el van enviar cap al sud.

El meu germà és conqueridor
El nostre poble vol espai
I guanyar terres ha estat sempre
El nostre somni més antic.

L'espai que el meu germà ha guanyat
És al massís de Guadarrama
De llarg té un metre vuitanta
I un metre cinquanta de fons.
(9) 


...o de trobar aquelles veritats com un temple que només el geni dels poetes poden copsar...

There was an old person of Ware,
Who rode on the back of a bear:
When they ask'd, -'Does it trot?'- he said 'Certainly not!
He's a Moppsikon Floppsikon bear!
(10) 

...o aquella manera preciosa de dir que esteu tristos...

Tengo un sé si.
Debajo de mi mano tengo un pequeño tigre,
tengo sólo veinte uñas y sólo veinte años
y una luz que me sale de mi ojo derecho.
También tengo un piano, con floreros encima.
Para usarlas de noche
llevo en mí varias cosas
y una melena lisa que me peino deprisa.
Lo trágico, lo trágico
¿es que véis estos pasos con que danzo?
Pues no son míos.
Es que hay un niño siempre muy triste en mi tabaco.
(11) 

...o en fi, aquell poema que us faci meditar sobre el sentit darrer de l'existència.

Trajo fríjoles el hijo,
rijas trajo, trajo tojos,
trajo, trajo, trajo, trajo
un trajín como un repollo.
¡Ay, qué hijo más canijo,
ay, qué pijo más rijoso!
¡Ay, qué sombras cruzan albas
por encima y por debajo!
La luz tiene campánulas
y la casa un perro dogo.
Aquel perro se emperraba
en hacer los mil destrozos
y ladraba el condenado
en mi fa sol la si do,
y la madre le decía:
-Ponme, pónmelo a remojo,
que este hijo es hijoputa
por la gracia del rey moro-.
Y ¡ay, qué moro moriría
que ya está enterrado y todo,
y la niña está pequeña
conjugando el dedo gordo!
Con el lujo que traía
trajo lijas, trajo enojos,
trajo, trajo, trajo, trajo
un esqueje y un pez sordo
porque dicho antes lo había
que era sábado sin orto.
¡Ay, qué arpegio el hijo daba
con la teja del canónigo,
con la trompa del Eustaquio
y las bragas del Falopio!
¡Con qué ojos lo miraría
que lo vio vio casi todo!
Y su madre le decía:
-Si lo ves te doy un poco
y un guijarro pa que cuentes
cúantas caras tiene un ojo.
-¡Te jeringas, te jeringas
-dijo el hijo barbirrojo-,
no permito que se insulte
la memoria del demonio,
que al que buen árbol se arrima
se levantará a las ocho,
y el que seca sacos verdes
punta saca a los verdoyos!-
¡Ay, qué hijito renacuajo
con testículos de toro,
con lentejas en las cejas
y con un pico de oro!
Daba pasos, daba pesos,
pisos daba, daba posos
y hasta daba caramelos
a los hijos de los cojos,
a los hijos que tenían
las mujeres en el moño.
Trajo rejas, trajo rajas,
trajo los calzones rotos,
trajo, trajo, trajo, trajo
la tragedia entre los codos,
¡Ay, qué risa daba el hijo
con los fríjoles al hombro!
(12) 

I qui sap si així, amb una rima afortunada, o amb una analogia ben trobada, el cosmos sencer podrà funcionar millor...

L'aigua és abundosa,
i el Nil porta una gran crescuda.
Els dies són llargs, les nits tenen hores,
i els mesos arriben amb l'ordre degut.
Els déus estan contents i el seu cor feliç,
i la vida passa entre riures i prodigis.
(13)

Per tot això i molt més, allà estarem nosaltres per oferir-vos beguda i poesia.

¡És l’hora d’embriagar-se! ¡Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos, embriagueu-vos sense parar! De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui.
(14) 

DOS AD HOC O'CLOCK és el nom dels encontres que hem proposat aquest any a un parell d'individus -poeta i poeta, poeta i músic, músic i poeta, ros i moreno, lliberal i socialista, guenyo i estràbic...- perquè se n'empesquin alguna a partir dels seus fers i ens ho mostrin tan bellament com puguin. Hem buscat parelles que no es coneguin, o que si es coneixen no hagin treballat mai juntes o, en tot cas, mai com a duo. Busquem escapar de la improvisació pura i dura, però també del xou perfecte amb llacet i a punt per a ensenyar a la tieta.



DOS AD HOC O'CLOCK
Dos són multitud!
La parella és bella!
Us hi esperem!

I aquí teniu el cartell -també fet a quatre mans, les del Marc Valls i en Quim Díaz- amb tots els dos ad hoc o'clock:


(1) Yosa Buson
(2) Thomas Hood 
(3) Joan Brossa
(4) Apel·les Mestres
(5) Leopoldo María Panero
(6) Carlos Edmundo de Ory
(7) Kurt Schwitters
(8) J. M. Fonollosa
(9) Bertolt Brecht
(10) Edward Lear
(11) Gloria Fuertes
(12) Gabino Alejandro Carriedo
(13) Papir Sallier
(14) Charles Baudelaire







viernes, 2 de octubre de 2015

17è Trimestre de Poesia. Octubre.

El nou cartell de Marc Valls per a l'ocasió

I aquí tornem a ser-hi, una nova tardor que arriba amb un nou trimestre de poesia. I ja en són disset. Aquest és un any especial: fa vint anys que l'Heliogàbal va obrir les seves portes, i en fa deu que Usted es un Colectivo va engegar la seva programació de poesia. Així que no hem volgut anar a buscar propostes llunyanes, tot al contrari, hem cridat a gent propera, gent que per x o per y han estat vinculats a aquesta dècada de trimestres. Obre la programació Guim Valls, fill del nostre cartellista, que com qui diu va nèixer amb l'Heliogàbal -si fa no fa- i ha crescut envoltat en l'ambient de qui van ser els seus primers parroquians. Hi vénen també quatre fresquíssimos d'Espanya, -Eduard Mont de Palol, Juan Nicho, Roger Atrofe i Sebastià Jovani- aquella antologia de poetes barcelonins que es va gestar en alguna nit interminable en el local. Hi tornen els Mil Pesetas, orquestrina d'Usted es un Colectivo que tantes bajanades han perpretat a l'Heliogàbal, amb l'emissió en directe del programa radiofònic A este lado de la tumba. Oriol Luna, el seu bateria participa també en el xou d'improvisació amb un altre vell conegut, Riot Über Alles, en companyia de l'únic convidat de l'exterior, el danès Jorgen Teller. També el graciencs Martí Sales i Núria Martínez Vernís, la nostra estimada Anna Subirana amb Zarita i Eduard Altaba; la nostra connexió amb Terrassa, Xavier Morte; Enric Casasses amb els veterans Don Simon y Telefunken... i uns quants més que anirem desgranant en properes entrades.

Aquest any apostem per cel·lebrar els encontres els diumenges al migdia, per així intentar aconseguir que encareu els dinars setmanals en família amb un somriure als llavis.
Esperem trobar-vos-hi!

Fa uns anyets, en una d'aquelles remodelacions decoratives de l'Heliogàbal, ens vam trobar que en una de les parets del local hi havia aparegut un poema...

La força
que fa crèixer
l'esqueix
és una veu
com de tronada,
les arrels són en sí mateixes
llampecs fossilitzats.

La nostra sorpresa va ser descobrir que era cosa d'en Guim Valls, a qui vam conèixer quan era un infant i que ara resultava ser un jove ben plantat de 20 anys. Convidar-lo a recitar ha sigut ben fàcil, com si ens deixéssim endur pel corrent del riu...
Amb 23 anys ja acumula un munt de recitals amunt i avall, i també ha tingut temps de col·laborar amb el pintor Jordi Pagès, en una exposició que versava sobre la relació entre el llenguatge pictòric i el de la poesia.


Com també d'enregistrar amb els Graves, mítica banda del subterrani gracienc, on declama a gust els seus versos sobre ritmes contundents i guitarres grinyoladisses. Aquí el podeu sentir.

Guim Valls a punt de dir alguna cosa
En Guim ve a presentar, de fet, el seu primer llibre de poemes: "Quincalla del segle", que s'edita en l'editorial de Marc Valls, Roure edicions, que va nèixer precisament per publicar la poesia de Sebastià Roure, personatge que va aguantar amb els seus colzes la barra de l'Heliogàbal durant un munt d'anys, i que també ha publicat en edicions exquisides treballs d'Enric Casasses o Stella Hagemann.

sábado, 4 de julio de 2015

Usted es un Monstruo. Taxonomies rimades a Poesia i +

Un home entra a una botiga de queviures i diu:

-Buenas, que tiene cabeza de jabalí?
-Sí, claro.
-Y pechuga de pavo?
-Sí, también.
-Y pies de cerdo?
-Sí, sí...
-Y ancas de rana?
-También, también...
-Y brazo de gitano?
-Oh, sí, sí, claro...
-Pues es usted un monstruo!

Usted es un monstruo és precisament el nom per al recital que Usted es un Colectivo ha preparat per al festival Poesia i + de la Fundació Palau i Fabre a Caldes d'Estrac el proper divendres 10 de juliol a les 21h.
Un bestiari que parteix de la moderna idea de la taxonomia, és a dir, el sistema de classificació, sistematització dels animals segons els seus elements en comú de les seves parts, la categorització del real a partir de la identitat i de la diferència, i que primer amb Aristòtil i definitivament amb Linneus al segle XVII donaria lloc al naixement de la zoologia: l'animal observat i entès com a part d'un sistema jeràrquic en que els èssers classificats en gèneres, famílies i espècies es presenten a l'home i la seva raó com un tot comprensible que es manifesta en petites parts susceptibles de ser combinades i encaixades.

Neixen així els meravellosos llibres d'Història Natural, les seves llistes inacabables, els seus arbres familiars recargolats...aquells monuments a la necrofilia que són els museus de zoologia amb els animals dissecats; els zoològics i l'exposició de l'estoc en viu... tota una sèrie d'il·lusions que permeten a l'home de fer-se un món a mida, etiquetat i controlat a través dels noms. Per fer un món, en definitiva, més fàcil d'explotar i d'apropiar-se'l. Heus ací una bona mostra de tot això: la peça de Jan Svankmajer titulada Historia Naturae (1967):


Historia naturae from la biblioteca fantastica on Vimeo.

Però la classificació amaga en el seu sí la monstruositat. Aquella mateixa capacitat que ens permet desgranar els éssers en parts combinables segons els principis de familiaritat, identitat i diferència, també ens obren les portes a l'aberració, a la combinació capritxosa, a la creació del monstre. Aquesta és la conya de l'acudit del començament. Borges ens deia que un monstre no és altre cosa que una combinació d'elements d'éssers reals i que les possibilitats de l'art combinatori llinden amb l'infinit. El somni de la raó produeix monstres, que deia aquell... però això vol dir que és quan la raó dorm, quan baixa la guàrdia, que la imaginació perversa pren el poder i crea l'impossible? O que el somni, aquell motor que ens fa anar més enllà, és l'expressió del desig més íntim que mou a la raó? Que allò que més vol la raó és l'extravagància, una racionalitat excèntrica? Aha...aneu a saber...




En tot cas ens va molt bé citar a Borges, perquè és a partir d'ell que donarem peu al nostre espectacle. És a dir, naltros citarem a Michel Foucault, que al principi del seu Les paraules i les coses cita un conte de Borges on es cita certa antiga enciclopèdia xinesa on s'articula una peculiar forma de classificar els animals:

'los animales se dividen en a) pertenecientes al Emperador, b) embalsamados, c) amaestrados, d) lechones, e) sirenas, f) fabulosos, g) perros sueltos, h) incluidos en esta clasificación, i) que se agitan como locos, j) innumerables, k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, l) etcétera, m) que acaban de romper un jarrón, n) que de lejos parecen moscas...'

Aquest text fantàstic que va remoure els fonaments de la ment de Foucault, obrint les portes a la pregunta sobre la idea que té l'home sobre sí mateix, ens ha servit a naltros per a encetar la nostra taxonomia particular sobre el món animal, a jugar amb els artificis de la raó per a dibuixar el nostre particular mapa de les espècies i a configurar un espectacle destinat a llimar les fronteres entre l'home i l'animal, a fer-nos conscients de l'escasa distància que ens separa dels ases, els porcs i les rates. O com ha escrit en Jovani en el text promocional:



'De les al·legories trífides de l’edat mitjana a les quimeres i palimpsestos de la modernitat postmortem passant pels costumismes ocultistes: Usted es un Colectivo pren el salacot i se’n va de safari per paratges bestials i boscos mentals plens d’animalades. La fauna amb què es troben té quelcom de fantàstica però també de quotidiana; impossible i alhora inqüestionable. Al cap i a la fi, la bèstia no és més que el replec feréstec del pensament encara no domesticat, entregat a la sacra empresa de resultar aparentment impensable. I d’aquests pensaments, vulguin creure-ho o no, aquest desagraït món n’és (per sort) ben ple.'

En aquesta ocasió com a recitaires Sebastià Jovani , l'apamador d'orelles d'ase, i Roger Atrofe el comptador de bigotis de liró; com a musicastres Oriol Luna , el colorador de llàgrimes de cocodril, i Marc Florensa el pessigador de musclos; i en el control de l'imatgeria, la depiladora de cuixes de colibrí , Lamprea Martínez.

Aquest recital és alhora la cel·lebració del nostre desè aniversari com a cèl·lula productora d'espectacles pitirriflàustics . El juliol del 2005 i dins de la programació de l'Heliogàbal vam estrenar-nos amb la Nit de Bèsties. Va ser el nostre bateig.


1er cartell per al 1er bestiari

En aquella sessió vam comptar amb la participació de Jorge C. Porter fent les músiques. Alimaño per a l'ocasió. Aquí va la seva composició salvatge amb un inexpert Atrofe recitant per sobre La llei de la jungla de Rudyard Kipling. Ens recordem molt de tu, Mañico!



Cinc anys més tard i dintre de la programació de la Setmana de Poesia del 2010 a l'Antic Teatre, vam organitzar un altre bestiari amb l'ajuda de Marginalia i sobretot amb la col·laboració de Pere Sousa i Joana Brabo que van estrenar una peça fonèticocòmica sobre els gossos que recordem amb molta alegria.


2on cartell per al 2on bestiari. D'en Quimet Díaz.

En aquest segon bestiari ja ens vam estrenar recitant textos propis, tot i que vam combinar-los amb d'altres de Pau Riba, Erik Satie, Franz Kafka, Pere Quart, bestiaris medievals...


Atrofe llegint el seu poema Trencalòs del cor.
Aquesta vegada tot el material del recital, músiques, textos i imatges són cosa nostra, fruit dels nostres múltiples safaris, reflexions intempestives i somnis zoofílics: etologia fantàstica, monstruaris i faules postclàssiques.  Aquí un fotograma d'un dels collages animats  que ens ha servit com a imatge promocional.


Tal com deia en Borges.
Però, i per què aquesta fixació pel bestial? Què és el que trobem en els nostres companys peluts, escatats o plomats? Potser veiem alguna cosa en ells que ens manca a nosaltres, alguna cosa que hem perdut definitivament a canvi de poder, entre d'altres coses, fer poemes amb rima?...ah, aneu a saber...

Potser aquest poema del nostre estimat Tomàs Rúfol (El musclo del genoll, 1957) ens pot dar alguna pista:


Ells no saben que ahir va ser diumenge
i que demà serà dimarts;
que avui és primer dia d’escola,
o pitjor, d’anar a treball.
Tot i així  -just per ‘xò-  fent el que fan,
         -moure la cua, badar la boca,
          treure’s les puces o sortir volant-
que és el que els toca
des dels inicis dels temps
abans no comencés la Història
      -quan encara Déu duia panyals-
són i eren i seràn el que natros els homes
intentem aconseguir en va
provant de recordar infàncies,
potinejant drogues
i creant paraules
per retenir entre les lletres
el que se’ns ha escolat  d’entre les mans.